Seràs capaç de llegir-ne només un fragment?
(...)
De cop, una ferum d’allioli trenca la situació. Sí, aquell plat de botifarra amb mongetes de Santa Pau que la Dimitrova havia menjat per dinar i que havia regat generosament amb un allioli casolà extraordinari apaga la lava que corria per dins del cos d’en Toni. Ell la rebutja i ella se n’adona. La Dimitrova no es pot creure que per culpa d’una salsa no tanqui els dos assumptes més importants que té aquella tarda.
—Ho sento! —exclama en Toni dirigint-se cap a la cuina.
La Dimitrova, sorpresa, pensa que en Toni vol jugar al gat i a la rata. Per a ella el temps és or i no està per perdre el temps. Així que li agafa les dues mans pel darrere i l’encasta contra el pedrís.
—Quina força que tens, Dimitrova! —exclama en Toni.
—Sí! Ara veig que la meva adolescència a les forces especials russes em servirà pel que et faré —confessa riallerament la russa.
Sense miraments la Dimitrova va directe als pantalons d’ell, els abaixa amb tanta passió que s’endú també els calçotets, li pica les natges fortament i el tira a terra. Com una gata en zel es descorda la brusa i es desfà de la faldilla de pota de gall que havia comprat el dia abans en uns grans magatzems. Només li queda la llenceria negra de seda fina i unes mitges que li arriben a les lligacames.
Aquella situació motiva en Toni i la torre Eiffel veu la llum. En Sandokan torna a estar a punt per domesticar la felina russa. De cop, sona el salt del diferencial del quadre de llums i el pis queda a les enfosques.
(...)
