El procés

El procés amb la covid-19 de convidada

Feia uns anys que anava escrivint històries divertides i peculiars que havia conegut a l’entorn laboral, moltes d’elles com a simple espectador. Com la majoria de mortals, tots en tenim per explicar, a vegades les exagerem i fins i tot hi posem un polsim de sarcasme per treure’n ferro, ja que a vegades n’hi ha que són incomodes. A les reunions familiars i d’amics sempre en queia alguna per exposar i en totes la resposta de l’audiència era la mateixa: curiositat i molts riures. No sé si era la manera que tenia d’explicar-les o per les aventures estrafolàries en si, però al fet era que no deixava a ningú indiferent. En una d’aquestes tertúlies, un va saltar i va dir:
“d’això se’n hauria de fer una pel·lícula”. Aquelles paraules van entrar ràpidament al meu cervell i a l’instant mentre li donava la raó a la seva opinió, se’m va acudir que el guió del film començaria per escriure una novel·la. Així que a la primavera de l’any 2015 va començar una aventura narrativa, que a foc lent es va anar cuinant.

Davant dels dubtes que sempre sorgeixen respecte a les coses que fem, “Mira què fa el veí” no va ser menys. Per esvair-los se’m va acudir fer un experiment fent coincidir la data del meu aniversari (15/03/20) amb una festa on regalaria als assistents un petit tast dels escrits de la novel·la escenificada amb ajuda d’alguns amics i així poder observar de tots els convidats les seves reaccions i comprovar si el contingut de la novel·la tindria una bona acollida. En tenia ben bé prou en mirar les cares, i les seves expressions farien la resta, proporcionant-me d’aquesta manera la resposta que buscava per fer el pas endavant a la publicació de la novel·la.

Quan tot estava apunt, dos dies abans de l’esdeveniment es va decretar l’estat d’alarma i el confinament domiciliari per la covid-19. L’aniversari es va suspendre. Frustració, desil·lusió, un xut al pal en tota regla.

Aprofitant la sobredosis de temps lliure per la situació que vam viure tots, vaig acabar d’escriure la novel·la el juny de 2020 i vaig donar la raó al meu destí capritxós que en el seu dia va decidir cancel·lar l’aniversari. Llavors vaig tirar pel dret publicant “Mira què fa el veí” pel meu compte, deixant a banda l’espera i els canons estàndards d’una editorial per la incertesa del present i futur immediat desprès d’haver viscut l’experiència de la covid-19 i els seus danys colaterals i que ens han afectat a tots. I aquest n'és el resultat.